Cal començar a fer les coses bé... [Cloenda]
dimarts, 25 de juny del 2013 parauletes sospirades per deomises
Aquest ja és terreny hostil per al cor. Ja no hi ha motius per a continuar en un indret del què no en sortiré viu, sols amb el llast de records que no han d'ajudar a viure. Ni a estimar. Tanco la porta, que havia de romandre tancada ja fa temps, per aconseguir reprendre la vida, lliure de fantasmes d'ahir, amb la mirada clara, que no deixi brins de dubte al cor pur.
Torno al meu món, de silenci. I demano una treva amb el destí: la nit arribarà a fer-se dia, la llàgrima esdevindrà somriure, les dates seran fites de joia i de felicitat. Enrere quedaran la memòria i les opcions més impossibles. No hi haurà més paraules que el palíndrom del nom que m'esperona a seguir endavant, amb la mà estesa cap al passeig conjunt. Sense més paraules, sense més enigmes, sense més secrets.
Lluís Servé Galan dixit
Torno al meu món, de silenci. I demano una treva amb el destí: la nit arribarà a fer-se dia, la llàgrima esdevindrà somriure, les dates seran fites de joia i de felicitat. Enrere quedaran la memòria i les opcions més impossibles. No hi haurà més paraules que el palíndrom del nom que m'esperona a seguir endavant, amb la mà estesa cap al passeig conjunt. Sense més paraules, sense més enigmes, sense més secrets.
Lluís Servé Galan dixit
